Archivo para 2007
El Rànquing UCI ‘07 premia el treball dels ciclistes de Catalunya Team
Tots els velocistes de Catalunya Team ocupen lloc com millors classificats de l’Estat espanyol a les diferents proves del Rànquing UCI 2007.
Com ja succeís a la conclusió del any passat, quan Itmar Esteban va finalitzar aquell 2006 a la posició 49 del rànquing de velocitat individual, també al tancament d’aquest exercici 2007 els ciclistes de Catalunya Team conclouen l’any com els millors classificats de l’Estat espanyol del Rànquing UCI, gaire bé a totes les proves de velocitat.
La major presència de l’equip català i els seus joves ciclistes al calendari internacional de pista de 2007, ha suposat que tots els velocistes de Catalunya Track Cycling Team (exceptuant Toni Clua, tot l’any de baixa per lesió, i el recent incorporat Alfred Moreno) finalitzin l’any ocupant la millor posició a alguna de les diferents proves: Helena Casas (velocitat individual, keirin i 500 metres), Itmar Esteban (velocitat individual), Oriol Martínez (quilòmetre) i Àngel Sixto (velocitat per equips).
És cert, com es detalla a continuació, que es tracta de discretes classificacions dintre del concert internacional, però també ho és que la majoria de federacions ja han sumat els punts UCI dels seus respectius campionats estatals, mentre aquí no es repartirà dita puntuació fins a principi del pròxim mes de febrer (del 1 al 3, a Palma de Mallorca) on els nostres ciclistes tornaràn a ser protagonistes, així ho esperem, la qual cosa suposaria una millora substancial a les diferents classificacions del Rànquing UCI.
Així, per el moment, Itmar Esteban repeteix el seu estatus de 2006 a la velocitat individual, ara al lloc 59 de la classificació amb 84 punts, encara que aquesta ocasió empatat amb els dos velocistes del nou equip Reyno de Navarra, Álvaro Alonso i Hodei Mazkiarán. Àngel Sixto, per la seva banda, també conclou l’any situat entre els 100 primers del rànquing, plaça 93 amb 37 punts, mentre Oriol Martínez, amb 28 punts, ocupa la posició 115 d’un total de 368 classificats, que inclou a la resta de especialistes espanyols.
El debutant Martínez, que aquest any s’ha estrenat a l’esport de la bicicleta després del seu pas per l’elit de l’esquí alpí, representa una de les agradables sorpreses del Rànquing UCI, al concloure aquest 2007 al lloc 58, i 20 punts, a la prova de quilòmetre contra rellotge, on cap altre representant de l’Estat espanyol figura entre els 100 primers classificats. Així mateix, Oriol també aconsegueix al keirin una posició entre els cent millors (just el 100 amb 34 punts), on el navarrès Mazkiarán, 98 punts al lloc 45, supera al nostre millor representant en dita prova, Esteban, plaça 60 amb 73 punts, i al també català José Antonio Escuredo, en un any nefast per a ell, ple de lesions, que li situen a la posició 63 i 70 punts. Sixto, amb 24 punts, ocupa la plaça 120 provisional entre els 296 especialistes classificats a aquest rànquing de keirin.
Finalment, a la velocitat per equips, disciplina clau per a aconseguir el passaport per als Jocs Olímpics de Beijing 2008, és on pitjor caminen les coses, tant per als ciclistes de Catalunya Team com per a la resta de representants de la Federació Espanyola de Ciclisme. Àngel Sixto, lloc 105 i 41 punts, és aquí el millor situat. Li segueix Álvaro Alonso (Selecció Espanyola) a la plaça 108 i 38 punts. Després d’ells, empatats al lloc 119, es situen Itmar Esteban i Oriol Martínez, amb 34 punts. Mentrestant, els representants habituals de la selecció espanyola: Hodei Mazkiarán (28 punts), Rubén Donet (10 punts) i Salvador Meliá (10 punts), completen aquest rànquing de la velocitat per equips que inclou 384 esportistes i 52 Estats.
Per la seva banda, Helena Casas és l’única fémina de l’Estat inclosa entre les 100 primeres del Rànquing UCI de les diferents disciplines de velocitat. Helena aconsegueix la seva millor posició a la especialitat de keirin, on els 64 punts sumats la situen a la posició 43, d’un total de 296 classificades. Però també figura entre les 50 millors ciclistes del Món a les proves de 500 metres contra rellotge (40 punts, plaça 44 del total de 122) i velocitat individual (62 punts, lloc 48 del total de 166).
.
RANQUING UCI (data 30/12/2007)
(HOMES)
VELOCITAT INDIVIDUAL (368 classificats)
1.- Kevin SIREAU (FRA, Cofidis) 733 punts
2.- Mickaël BOURGAIN (FRA, Cofidis) 620 punts
3.- Gregory BAUGE (FRA) 600 punts
59.- Itmar ESTEBAN (ESP, Catalunya) 84 punts
59.- Álvaro ALONSO (ESP, Reyno de Navarra) 84 punts
59.- Hodei MAZKIARAN (ESP, Reyno de Navarra) 84 punts
93.- Ángel SIXTO (ESP, Catalunya) 37 punts
115.- Oriol MARTINEZ (ESP, Catalunya) 28 punts
KEIRIN (296 classificats)
1.- Chris HOY (GBR) 600 punts
2.- Roberto CHIAPPA (ITA) 540 punts
3.- Ryan BAYLEY (AUS, Toshiba) 520 punts
45.- Hodei MAZKIARAN (ESP, Reyno de Navarra) 98 punts
60.- Itmar ESTEBAN (ESP, Catalunya) 73 punts
63.- José A. ESCUREDO (ESP) 70 punts
100.- Oriol MARTINEZ (ESP, Catalunya) 34 punts
120.- Àngel SIXTO (ESP, Catalunya) 24 punts
QUILOMETRE CONTRA RELOTJE (168 classificats)
1.- Li WENHAO (XIN) 670 punts
2.- Didier HENRIETTE (FRA, Cofidis) 525 punts
3.- Yergen BOLIBRUKH (UKR) 480 punts
58.- Oriol MARTINEZ (ESP, Catalunya) 20 punts
VELOCITAT PER EQUIPS (Individual, 384 classificats)
1.- Shane KELLY (AUS, Toshiba) 342,5 punts
2.- Daniel ELLIS (AUS, Toshiba) 335 punts
3.- Young FENG (XIN) 320 punts
105.- Ángel SIXTO (ESP, Catalunya) 41 punts
108.- Álvaro ALONSO (ESP, Reyno de Navarra) 38 punts
119.- Itmar ESTEBAN (ESP, Catalunya) 34 punts
119.- Oriol MARTINEZ (ESP, Catalunya) 34 punts
VELOCITAT PER EQUIPS (Estats, 52 classificats)
1.- AUSTRALIA, 1.197,5 punts
2.- ALEMANYA, 1.006,5 punts
3.- XINA, 995 punts
23.- ESPANYA, 147 punts
.
(DONES)
VELOCITAT INDIVIDUAL(166 classificades)
1.- Anna MEARES (AUS, Toshiba) 704 punts
2.- Shuang GUO (XIN) 545 punts
3.- Natallia TSYLINSKAYA (BLR, Safi-Pasta Zara) 525 punts
48.- Helena CASAS (ESP, Catalunya) 62 punts
KEIRIN (141 classificades)
1.- Jennie REED (USA, Momentum) 544 punts
2.- Christin MUCHE (GER, Rad-net.de) 524 punts
3.- Natallia TSYLINSKAYA (BLR, Safi-Pasta Zara) 440 punts
43.- Helena CASAS (ESP, Catalunya) 64 punts
500 METRES CONTRA RELOTJE (122 classificades)
1.- Lisandra GUERRA (CUB) 800 punts
2.- Simona KRUPECKAITE (LTU, Safi-Pasta Zara) 510 punts
3.- Sandie CLAIR (FRA) 420 punts
44.- Helena CASAS (ESP, Catalunya) 40 punts
VELOCITAT PER EQUIPS (Individual, 82 classificades)
1.- Yvonne HIJGENAAR (NED) 300 punts
1.- Willy KANIS Willy (NED) 300 punts
3.- Sandie CLAIR (FRA) 240 punts
VELOCITAT PER EQUIPS (Estats, 23 classificades)
1.- PAÏSOS BAIXOS, 600 punts
2.- XINA, 545 punts
3.- FRANÇA, 480 punts
*Cap dona de l’Estat espanyol figura al Ranquing UCI de velocitat per equips.
Gràcies pel vostre bon humor.
Des de Catalaunya Team volem agrair el vostre gran sentit de l’humor. Però també demanar-vos disculpes per la notícia publica ahir en aquesta web, on, coincidint amb la tradicional jornada del 28 de desembre, varem anunciar un acord amb el FC Barcelona que, evidentment, es tractava d’una broma.
Catalunya Team i el Barça acorden el retorn del club blaugrana al ciclisme.
El staff de l’equip català de ciclisme en pista, que duu diversos mesos intentant aconseguir un gran sponsor per a quadrar el seu pressupost, ha tancat aquest matí, a Barcelona, un acord de col·laboració amb Jan Laporta, president del Club de Futbol Barcelona.
Pel moment, cap dels dos clubs catalans ha volgut fer públiques les claus de dit acord. “L’assumpte encara està molt fresc i és massa aviat per a parlar d’aquests temes” Han comentat Eduard Esteban des de la directiva del Catalunya Team. No obstant això, fonts blaugranes de tota solvència han avançat, que: “Només queden uns petits flecos per tancar, però no podem avançar res més fins que tornem ha tractar el tema amb la nostre junta i l’equip ciclista. I això no serà possible fins a després de conèixer, definitivament, el superàvit pressupostari que suposaria el possible traspàs de Ronaldinho al Milà AC”
Malgrat la sorpresa, la notícia va començar a prendre forma a algunes redaccions dels mitjans informatius catalans, quan la passada setmana es va conèixer que l’arquitecte Norman Foster (encarregat de la remodelació del Camp Nou) també té sobre la seva taula de treball l’encàrrec per a dissenyar un nou velòdrom cobert que el FC Barcelona té previst construir als voltants del seu estadi, reciclant la fusta del vell velòdrom d’Horta, una de les emblemàtiques instal·lacions Olímpiques que l’any vinent complirà el seu vint-i-cinc aniversari.
Aitor Menta (28 de desembre)
El “pistard” Sergi Escobar guanya l’última prova del GP Massi de ciclocross.
El lleidatà Sergi Escobar va guanyar ahir l’última prova de la Copa Catalana de Ciclocross-Gran Premi Massi, que va tindre lloc a la localitat barcelonina de Mataró, on Ismael Ventura, segon a aquesta prova, s’imposava a la classificació general final del torneig elit.
El “pistard”, doble medalliste Olímpic a Atenes 2004 i ex campió del Món de l’especialitat, aconseguia així la seva primera victòria a una prova de ciclocross, modalitat que sol utilitzar com a complement de la seva preparació i on és un dels ciclistes habituals dels últims anys.
D’altre banda, Ismael Ventura, col·laborador en el desenvolupament intern d’aquesta web, aconseguia el triomf definitiu a la classificació final de la challengue catalana, gràcies a la segona posició de la prova disputada a Mataró i a la gran regularitat mostrada al llarg de tot el Gran Premi, patrocinat per tercer any consecutiu, i amb gran èxit, per el nostre subministrador oficial de bicicletes, Massi-Casa Masferrer.
La jornada, llavors, va resultar rodona per als interessos dels nostres amics. Felicitats.
Alfredo Moreno torna al Catalunya Team
Alfredo Moreno (Barcelona, 23/06/1981) torna a l’elite del ciclisme en pista amb il·lusions renovades després de superar un any i mig molt complicat de planificar esportivament, hagut motius laborals i el molt grat naixement del seu segon fill. Una vegada superat dit període, Moreno i Catalunya Team uneixen de nou els seus camins per a, en principi, completar junts el que resta de la present temporada, que conclourà finalitzat el mes de març, a Manchester.
Malgrat els problemes d’agenda esmentats, Alfredo no ha deixat pasar tot l’últim any sense competir, encara que s’ha vist obligat ha dosificar molt el seu calendari, tant als entrenament com a la competició, on, no obstant això, a demostrat mantenir un bon nivell esportiu defensant els colors del seu club, Genesis Cycling Center, i la Selecció Catalana. Mostra d’això, entre d’altres resultats, són els dos podis aconseguits el passat mes d’octubre a Tafalla, seu de la primera màniga de la Lliga de Ciclisme en Pista del present exercici 2007/08.
Alfredo Moreno acumula al seu extens currículum personal un total de catorze títols de Campió d’Espanya, en diferents edats i disciplines ciclistes com la pista i el BMX, i va ser un dels pilars on es va assentar el naixement de Catalunya Track Cycling Team, un projecte creat per a oferir continuïtat i sortida internacional als joves valors de la pista catalana. Per tant, el retorn a l’elite del brau velocista barceloní suposa una gran satisfacció per a tot el ciclisme català, en general, i per a Catalunya Team, en particular.

Greu caiguda de Carles Torrent al Palma Arena
El pistard Carles Torrent va sofrir ahir una greu caiguda quan entrenava al velòdrom Palma Arena, durant la concentració que la selecció espanyola de pista esta fent a la capital balear i que s’ha saldat amb fractura i luxació dels metacarpians de la mà dreta, fractura dels de l’esquerra i fractura a l’espatlla esquerre, segons informa la pàgina web de la federació espanyola de ciclisme.
La caiguda es va produir a el sessió d’entrenaments de la tarda de ahir, sobre les 16,30 hores, quan la quarteta de persecució -amb Sergi Escobar, Toni Tauler, Asier Maeztu i l’esmentat Torrent- realitzava una sèrie d’intensitat. El gironí va perdre la trajectòria i es va sortir contra la protecció de metacrilat, el que li va produir les lesions. Afortunadament no ha sofert cap tipus de contusió cranial, ni cops al maluc o columna, encara que a la seva caiguda va arrossegar al velocista Rubén Donet, que es trobava esperant a la part baixa del velòdrom, i que també ha sofert la fractura del cinquè metacarpià.
Torrent va ser intervingut a nit mateix a l’Hospital de Son Dureta -on es troba ingressat- per a reduir la fractura de la mà dreta. “En principi haurà d’estar tres setmanes immobilitzat i encara que és aviat per a dir-ho, no crec que tingui problemes per a estar al Mundial de Manchester a la fi de març”, va comentar el doctor Pasqual Casañ, responsable mèdic de la selecció de pista, encara que ja és segur que no podrà estar a la pròxima prova de la Copa del Món, a mitjans gener a Los Angeles.
Informe: El “boom” del ciclisme en pista
(Text i fotos: Carmelo Esteban)
Pot ser que aquí, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, resulti xocant llegir un titular tan explícit com l’anunciat “boom” de la pista. No obstant això, i malgrat la nostra realitat singular on la gran majoria d’afeccionats encara miren de reüll a l’especialitat dels velòdroms, el món ciclista global s’està bolcant amb aquesta espectacular disciplina.
Per argumentar això, en primer lloc ens basem amb què 400 atletes, pertanyents a mig centenar d’Estats i 23 equips professionals, participessin a les dues primeres proves de la Copa de Món 2007/08 celebrades recentment a Sydney i Beijing. En segon lloc, en què cada vegada són més els espectadors que omplen les graderies dels velòdroms de mig món. Però també, amb el significatiu que resulta que tres dels grans patrocinadors d’equips Pro Tour de carretera dels últims anys: Cofidis, al costat dels ja desapareguts T-Mobile i Illes Balears; apostin ara pel ciclisme en pista. I finalment, observar la cada vegada més ferma presència de prestigiosos fabricants del sector de la bicicleta que creuen en la pista com l’emblemàtic aparador per a les seves marques. Massi, que aquesta temporada subministrarà els quadres i altres complements de les bicicletes de Catalunya Team, és un dels més clars exemples de això.
També pot succeir que només es tracti d’un fet puntual com a causa de la proximitat dels Jocs Olímpics i que tot això s’esvaeixi després de la cita de Pequín 2008. Però el cert és que la Unió Ciclista Internacional va obrir el present cicle olímpic adoptant una sèrie de mesures, a l’any 2004, amb les quals ha aconseguit el seu propòsit de dinamitzar la disciplina de la pista. Llavors, la principal novetat va ser el naixement dels Equips Pista UCI, estructures més o menys professionals amb les quals trencar l’exclusivitat que les seleccions estatals mantenien fins a llavors per a participar en les proves més importants del calendari internacional de pista, com la Copa del Món. Amb l’arribada de la democràcia als velòdroms, els especialistes dels peraltes de classe mitja-alta ja no depenen únicament dels designis de les seves seleccions o tècnics, i ara també disposen de l’oportunitat que els brinden els nous equips professionals. Amb això, el nivell de l’espectacle i la qualitat de la competició han crescut enormement ja que les principals potències del ciclisme en pista: Austràlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els Països Baixos; han duplicat, o fins i tot triplicat, el nombre de participants (sobretot en les disciplines de velocitat), i ara es reparteixen les places d’honor de les classificacions entre els seus combinats nacionals i els seus equips privats.
La temporada 2005/06, la primera que va obrir la participació als equips professionals, va contar amb sis conjunts UCI. Al següent exercici, 2006/07, foren dotze. I ara, completant el cicle olímpic, ja hi són un total de trenta-dos les estructures de pista que han formalitzat la seva inscripció davant el màxim organisme ciclista internacional. Nou d’aquests equips tenen llicència de la federació dels Estats Units; quatre d’Espanya i Gran Bretanya; tres d’Austràlia; dos d’Alemanya, Hong Kong i Rússia; més un de Canadà, França, Itàlia, Lituània, Països Baixos i Ucraïna.
Dotze d’aquests conjunts, entre ells Catalunya Team, repeteixen l’experiència de la temporada anterior: L’australià Drapac-Porche; el canadenc Team RACE; els britànics Sciencensport, Team 100% ME i Recycling.co.uk; Giant Pro Cycling d’Hong Kong; Safi-Pasta Zara Manhattan d’italià; el rus Moscow; Arda Natura-Pinarello d’Ucraïna; el nord-americà Ouch Pro Cycling i el basc Cespa-Euskadi; a més del Team Toshiba australià que recull l’estructura de l’antic South-australia.com. Mentrestant, altres dinou equips s’han afegit aquesta temporada a l’aventura, on destaquen esponsors tan coneguts al món del ciclisme com: Cofidis (França), Illes Balears (Espanya), Slepstream (USA) o T-Mobile (patrocinant en aquest cas a un equip amb llicència australiana); i altres noms també rellevants com el rus Lokomotiv o el neerlandès DSB Bank.
Amb aquesta nova situació existeixen equips de tot tipus, des de les estructures molt professionals fins a unes altres que presenten només un corredor o acudeixen a les curses sense tècnics ni auxiliars. Separar el gra de la palla serà el proper objectiu de l’UCI per a les següents temporades, on també s’haurà de decidir el rumb que prenen la Copa del Món i les seleccions estatals, que a semblança del ciclisme en carretera podrien participar, tan sols, als Jocs Olímpics i als Mundials. En qualsevol cas, la gran majoria d’aquests equips UCI mantenen una relació estreta amb les seves distintes federacions perquè formen part de les estratègies de les seves respectives seleccions. (continua)

.
Excel·lent nivell competitiu dels Equips UCI
Entre el gran nivell competitiu dels Equips UCI destaquen els britànics del Sciencensport.com (SIS), amb els velocistes Victoria Pendleton, gran triomfadora de la passada temporada i del Mundial de Palma, al costat de gent de molta qualitat com Matthew Crampton, Ross Edgar, Jason Kenny, Jason Queally i Jamie Staff. Encara que a aquest inici de la Copa del Món 2007/08 només Pendleton ha aconseguit algun èxit per al seu equip, concretament a Sydney on va vèncer el keirin, disciplina que la situa com a líder de la general del torneig.
Seguint amb les disciplines de velocitat, el Cofidis francès tampoc camina malament d’efectius i resultats. Mickaël Bourgain, Arnaud Tournant, Didier Henriette i Kevin Sireau, són els quatre ciclistes d’excepcional nivell que formen la seva plantilla i que ja han tornat a demostrar a Sydney i Beijing el seu potencial. Així, el duet Bourgain (guanyador de la primera cita) i Sireau, es situen, respectivament, primer i segon de la classificació de la Copa del Món a la prova reina dels velòdroms, la velocitat individual.
Finalment, els australians del Team Toshiba ocupen el primer lloc de la Copa del Món a l’emblemàtica prova de la velocitat per equips gràcies a la seva victòria col·lectiva aconseguida a casa, al Dunc Gray Velodrome de Sydney, on el trio format per Ryan Bayley, Daniel Ellis i Shene Nelly, es van penjar la medalla d’or, mentre Anna Meares va fer el propi als 500 metres, prova contra rellotge on és l’actual plusmarquista.
Ja a les proves de fons, sobresurt la prestació dels alemanys del Team Focus. Roger Kluge fou el guanyador de la prova inaugural d’escratx, i el propi Kluge, al costat de la seva parella Olaf Pollack, figuren segons a la classificació general de madison. El persecucionista Robert Bartko, sub campió del Món a Palma, és l’altre element de l’equip teutó a tenir en compte per al futur més immediat.
Per a finalitzar el resum queda per assenyalar els equips completament femenins i les demostracions realitzades per les seves figures. D’una banda, l’oferta per la neerlandesa Marianna Vós (DSB Bank) a les proves d’escratx i puntuació de la màniga disputada al Laoshan Velodrome xinès, on la millor ciclista de carretera del moment va aconseguir fer-se amb la victòria a ambdues proves. D’un altre banda, cal afegir el triomf de la italiana Giorgia Bronzini a la puntuació de Sydney, defensant els colors del seu equip Safi-Pasta Zara Manhattan.
.
“Spain is different”
El ciclisme en pista va salvar els mobles de la delegació espanyola a les últimes olimpíades celebrades a Atenes, on gairebé el 20 per cent de les medalles aconseguides pels esportistes de l’Estat espanyol foren aconseguides al velòdrom grec. El Consejo Superior de Deportes espanyol va premiar a les distintes federacions de cada modalitat esportiva d’acord amb aquells èxits aconseguits. No obstant això, ni els diners, ni la planificació, ni tan sols un calendari adequat on fomentar la base han arribat a la disciplina de la pista com aquesta va demostrar merèixer. A més, la pròpia federació espanyola es va carregar llavors al veritable artífex d’aquell èxit, Jaume Mas (actual Director Tècnic de Catalunya Team), i ara, quatre anys després, es poden pagar molt cars els greus errors comesos. Els responsables tècnics de mig món es pregunten, ens pregunten: Què va ser d’aquell extraordinari treball? Mentre aquí, des de la premsa fins als ineficaços dirigents de la RFEC, és segueix traient pit de la classe i els èxits individuals dels il·lustres veterans: Llaneras, Escuredo i Escobar. Però desprès d’ells, i exceptuant algun centelleig puntual (Tauler, Elorriaga, Olaberría, Pascual o Mazkiarán), s’amaga una nefasta planificació de la federació. De tot això, i més, tindrem oportunitat de parlar el proper estiu.
Fruit d’aquesta inquietud, la temporada passada van néixer dos Equips Pista UCI amb llicència espanyola: Catalunya Team i Cespa-Eustrak; i aquesta temporada han arribat altres dos: Reyno de Navarra i Illes Balears. Una suma totalment desproporcionada per al potencial del país, però un reflex clar de la desconfiança del col·lectiu de la pista cap a la Real Federación Española de Ciclismo.
Catalunya Track Cycling Team, el projecte pioner a aprofitar la nova circumstància que ofereix l’UCI amb l’acceptació dels equips, va néixer per a oferir continuïtat a l’excel·lent pedrera de velocistes que sempre ha mantingut el ciclisme català. Alhora, es tracta de l’equip que realitza un calendari més ampli al llarg de l’any, i també, el qual manté una plantilla més nombrosa amb els velocistes Itmar Esteban, Àngel Sixto, Toni Clua i Oriol Martínez; la fémina Helena Cases i el fondista Carles Herrero. La joventut del conjunt català fixa l’objectiu de tots els seus components a l’Olimpíada de Londres 2012, encara que no per això renuncien a reforçar-se en el futur.
Cespa-Eustrak, ara amb la denominació Euskadi, compte amb ciclistes més fets, com Unai Elorriaga i Leire Olaberría, que ja han respost amb importants resultats a l’oportunitat que estaven demandant. El velocista Haitz Larrinaga i la fémina Eneritz Iturriaga son altres dels integrants de la plantilla però no s’han estrenat encara a la més alta competició internacional. A més, Cespa va ser l’únic Equip UCI de la passada temporada que va participar a les quatre mànigues de la Copa del Món.
Reyno de Navarra es tracta d’un altre projecte que conta amb gent jove com el navarrès Hodei Mazkiarán i l’andalús Álvaro Alonso, ambdós velocistes, al costat del fondista basc Iñaki Anzizar, encara que només Mazkiarán va lluir els colors del seu equip a la màniga inaugural de Sydney.
Per la seva banda, Illes Balears, l’últim conjunt a realitzar la seva inscripció, està format per dos ciclistes veterans, Miquel Alzamora i Toni Tauler, que adopten la forma d’equip per poder córrer i estalviar-se la possible sorpresa de no entrar en els plans de la selecció. Tauler, mentrestant, ja ha donat la primera satisfacció a l’equip balear completant un excel·lent debut a Sydney, on va aconseguir la plata a la prova de puntuació. (continua)

.
Equips Pista UCI 2007/08
Al costat de CATALUNYA TEAM, altres 31 conjunts completen la relació d’Equips UCI inscrits per a la present temporada:
(Austràlia)
DRAPAC PORSCHE
TEAM TOSHIBA
T-MOBILE TRACK TEAM
(Canadà)
TEAM R.A.C.E
(Espanya)
CESPA – EUSKADI
ILLES BALEARS
REYNO DE NAVARRA
(França)
COFIDIS
(Gran Bretanya)
BRAVEHEARTCYCLINGFUND.COM
RECYCLING.CO.UK
SCIENCEINSPORT.COM
TEAM 100% ME
(Alemanya)
TEAM FOCUS
WWW.RAD-NET.DE
(Hong Kong)
GIANT PRO CYCLING
HONG KONG PRO CYCLING
(Itàlia)
SAFI - PASTA ZARA MANHATTAN
(Lituània)
AUSRA GRUODIS
(Països Baixos)
DSB BANK
(Rússia)
MOSCOW
LOKOMOTIV
(Ucraïna)
ARDA NATURA - PINARELLO
(Estats Units)
EVO PROFESSIONAL CYCLING TEAM
CODY RACING TEAM
MOMENTUM CYCLING
OUCH PRO CYCLING
PROMAN RACING TEAM
ROCK RACING
SOUTH BAY WHEELMEN
TEAM SLIPSTREAM CHIPOTLE
VERDUCCI BREAKAWAY RACING
Els Campionats d’Espanya de pista, del 1 al 3 de febrer
Atenent a la demanda realitzada per Eduard Esteban (Team Mànager de Catalunya Team) els Campionats d’Espanya de pista tindran lloc, definitivament, entre el divendres 1 i el diumenge 3 del proper mes de febrer al velòdrom Palma Arena de la capital balear, segons informa la Federació Espanyola de Ciclisme mitjançant la seva pàgina web.
Aquest nou canvi està motivat per motiu de que la puntuació UCI corresponent als Campionats Estatals tinguin validesa per a decidir la participació no tant sols de cara als Jocs Olímpics, sinó també per al Mundial de Manchester, ja que l’UCI té establert que aquest esdeveniment ha de disputar-se abans de l’última Copa del Món perquè tingui dita validesa.
Per això, les dates del 29 de febrer al 2 de març que havien estat anunciades per la RFEC la setmana passada no són vàlides i ha obligat a avançar aquest esdeveniment fins a principis de febrer, ja que l’última màniga de la Copa del Món tindrà lloc del 15 al 17 de febrer a Ballerup (Dinamarca).
Aquest canvi de dates afecta també a les dues últimes proves de la Lliga de Ciclisme en Pista que estaven programades per a 26 de gener en Palma i el 2 de febrer a Barcelona, i que seran ajornades. Per això, la Comissió de Pista de la RFEC es reunirà a Palma de Mallorca durant els Campionats Estatals per tal de tancar el calendari definitiu de la disciplina.
Finalment, cal recordar que la selecció catalana de pista fou la gran dominadora dels últims Campionats, també celebrats al Palma Arena el passat hivern, on va sumar un total de 19 medalles (9 d’or, 5 d’argent i 5 de bronze), amb l’actuació estel·lar de Sergi Escobar i José Antonio Escuredo, amb tres títols cadascun, i el gran treball dels quatre ciclistes de Catalunya Team, Àngel Sixto, Itmar Esteban, Alfred Moreno i Helena Casas, que van aportar al col·lectiu català nou medalles del total (3 d’or, 4 d’argent i 2 de bronze), més el rècord d’Espanya dels 500 femenins (36”933) a càrrec de la corredora de Vila-seca.

Resum de la Copa del Món de Pista, Sydney i Beijing.
L’extraordinària participació de 400 atletes (pertanyents a 48 estats i 23 equips professionals) i l’excepcional nivell esportiu, encapçala el resum de les dues primeres proves de la Copa del Món Pista “Classics” 2007-2008, celebrades a Sydney i Beijing, que han resultat una excel·lent introducció per a l’actual temporada, el cim de la qual seran els Jocs Olímpics del proper estiu. Així també, a manera de test per a l’Olimpíada, l’esplèndid velòdrom xinès de Laoshan, va quedar inaugurat oficialment amb aquest motiu, on la pista de fusta, de 250 metres de corda, va ser jutjada com extremadament ràpida, tant pels atletes com pels tècnics presents.
A l’aspecte esportiu, la selecció dels Països Baixos, ja vencedora de la passada edició del torneig organitzat per l’UCI, va resultar guanyadora a ambdues cites gràcies als èxits aconseguits pels seus esportistes. D’una banda, el duet de velocitat femení, format per Willy Kanis i Yvonne Hijgenaar, van aconseguir la victòria a la velocitat per equips de les dues proves celebrades fins al moment. Kanis, a més, es va penjar altres dues medalles d’or vencent la velocitat individual de Sydney i el keirin disputat a Pequín. Mentre els nois del combinat taronja es van adjudicar la madison a la cita inaugural australiana, amb Jens Mouris i Peter Schep, mentre l’equip de velocitat, amb Theo Bos, Tim Veldt i Teun Mulder, van fer el propi a la prova col·lectiva de Beijing, on Bos va aconseguir la victòria a la velocitat individual. A aquestes set medalles collides pels tulipans també es van sumar altres dues victòries aconseguides per la millor ciclista de ruta del moment, Marianne Vós, que defensant els colors del seu equip, DSB Bank, va prendre part a la cita xinesa guanyant les proves femenines de puntuació i escratx.
Després dels neerlandesos, i amb sis metalls daurats, la doble cita de la Copa del Món va tornar a demostrar l’excel·lent rendiment dels ciclistes britànics que a aquesta ocasió van tenir a Chris Hoy i Bradley Wiggins com els seus principals protagonistes. Hoy fou el guanyador dels tornejos de keirin de Sydney i Pequín, mentre Wiggins, fitxatge d’última hora del nou T-Mobile de pista, guanyava per al seu equip la persecució individual que va tindre lloc a la xina després d’haver contribuït, a la primera cursa, a la victòria de l’equip de persecució del seu país, encara que aquestos, amb Edgard Clancy i Stephen Cummings al capdavant, no li van fer en falta a la segona cita, on el quartet britànic va poder repetir el triomf col·lectiu. Per la seva banda, la reina actual de la velocitat femenina, Victòria Pendleton (SYS), només va poder afegir al medaller anglès l’or del keirin celebrat a Sydney.
França i Austràlia, les altres dues potències mundials del ciclisme en pista, van seguir a holandesos i britànics al medaller, amb altres quatre ors per Estat. Els francesos van treure profit dels seus especialistes a la prova de quilòmetre aconseguint la victòria a Sydney, amb Michaël D’Almeida, i a Beijing, amb François Pervis. Mentrestant, Michaël Bourgain (Cofidis) s’anotava el triomf parcial a la velocitat individual de la prova celebrada a Austràlia, i la parella Jérôme Neuville i Christophe Riblon, obtenien la victòria al madison de la màniga disputada al proper l’escenari Olimpímpic. Els australians, per la seva banda, van obtenir molt bons resultats a casa. Sobretot gràcies als components del nou Team Toshiba que es van anotar les victòries d’Anna Meares, 500 metres, i l’equipaç de velocitat: Ryan Bayley, Daniel Ellis i Shene Kelly; però només Katie Mactier, aquesta amb els colors de la seva selecció, va poder repetir or a les duas citas de la persecució individual femenina.
Cuba, amb Yumari González, escratx (Sydney), i Lisandra Guerra, 500 metres (Beijing), al costat d’Ucraïna, amb Volodymyr Dydya, persecució individual (Sydney), i l’equip femení de persecució (Beijing), van ser els altres dos combinats nacionals que van aconseguir duplicar triomf. Mentre Rússia (persecució per equips femenina), Nova Zelanda i Itàlia (Greg Henderson i Geòrgia Bronzini, puntuació), i Alemanya (Roger Kluge, escratx), totes elles al velòdrom Dunc Gray de Sydney, a més de Bielorrusia (Natallia Tsylinskaya, velocitat) i Estats Units (Michael Friedman, escratx), ambdues al Loashan Velodrome de Beijing, van recollir una única victòria parcial al costat de l’or de Joan Llaneras (puntuació) per a Espanya. Així mateix, el propi Llaneras amb Carles Torrent com parella, segons al madison de Sydney i cinquens al de Pequín, lideren la classificació general de la prova per relleus, mentre Toni Tauler, argent a la puntuació de Sydney a la estrena oficial del seu equip Illes Balears de pista, van completar les actuacions més destacades dels ciclistes espanyols a les dues proves inicials de la Copa del Món de pista.
Concloses aquestes dues primeres mànigues de l’edició 2007-2008, el torneig de l’UCI celebrarà les proves tercera i quarta, a Los Angeles i Copenhage respectivament, del 18 al 20 de gener i del 15 al 17 de febrer, on l’obtenció dels punts que donen accés a les Olímpiades constituiran l’emocionant fase final de la temporada, que després de les cursas americana i danesa, tindrà com a colofó el Campionat del Món de l’especialitat, que tindrá lloc a Manchester entre els dies 26 i 30 de març.




